l’espontani inhibit

LA INHIBICIÓ DE LA MANIFESTACIÓ ESPONTÀNIA

 

El cap no funciona sol sinó que ho fa d’acord amb la necessitat vital o l’estat concret dels altres components de la CVP a la qual pertany. El pensament reflecteix l’associació natural entre psique i soma i entre conscient i no conscient.
Per exemple, ens vénen unes ganes espontànies i conscients, ens apareix el desig de:

  • estar pensant sols, en un ambient silenciós, quan s’activa el cap a causa de l’activitat cel·lular no conscient de les neurones;
  • caminar i avançar lliurement, sense ser molestat per ningú, quan s’activen les espatlles a causa de l’activitat no conscient de les cèl·lules musculars;
  • riure, plorar, xerrar i comunicar-nos de manera agradable amb algú, quan s’estimula la zona mitjana del pit a causa de l’activitat no conscient de les cèl·lules que formen l’aparell digestiu i el sistema circulatori;
  • ocupar-nos de les persones del nostre entorn proper perquè no els falti res necessari, quan entra la força a la cintura per l’acció no conscient de les cèl·lules que formen el sistema orgànic eliminatori;
  • estimar i compartir el més íntim amb algú i pensar solament en la família o en alguna cosa absoluta, quan es tanca o s’obre la pelvis per l’activitat no conscient de les cèl·lules conjuntives del sistema reproductor.

Quan aquestes ganes naturals queden frustrades, quan es reprimeixen o s’inhibeixen les regions de la CVP prèviament activades, experimenten una tensió parcial excessiva o TPE, que significa que:

L’activació, tensió A, de les cèl·lules-teixits que han originat el desig no es pot alternar amb la distensió, que és necessària i específica. Si la inhibició continua, aquesta TPE no es relaxa ni amb el descans ni amb el son i acaba produint l’enduriment d’aquestes cèl·lules-teixits i l’escurçament de la respiració pectoventral. Això passa en relació amb la sobreexcitació permanent de determinades zones cerebrals juntament amb l’obsessió de la seva psique respectiva. Aleshores, la nostra salut se’n ressent.
Malgrat que la disminució de l’alternança entre tensió i distensió també pugui ser deguda al cansament i a impactes físics o psíquics, la inhibició del desig constitueix la principal causa de la TPE i de la pèrdua de la salut.

Quan ja apareixen els trastorns i, més tard, la malaltia, de seguida volem el guariment i recorrem a la medicina o a les teràpies alternatives. Llavors acostumem a oblidar-nos que hem nascut, crescut i que estem vius gràcies a la intel·ligència i a la força vital del nostre organisme, el mateix que genera la nostra manifestació espontània i que en pateix el bloqueig.

Com que la cultura no ha atès suficientment la manifestació espontània, no ha pogut percebre que la principal causa interna de la pèrdua de la salut de cada ser humà és l’intens estancament de la força vital.
Com que només s’investiguen les causes externes de la malaltia i com que els seus resultats es divulguen massivament als mitjans de comunicació, s’ha estès la idea que els agents patògens externs o les circumstàncies que ens envolten són l’única causa de la pèrdua de la salut.

Tanmateix, la nostra realitat és que diàriament estem patint els efectes de la TPE:

  • en la seva manifestació física: sobre activitat i cansament-afebliment o enduriment de determinades cèl·lules-teixits, que impliquen l’acumulació de substàncies tòxiques i la pèrdua de l’associació natural amb la resta de cèl·lules-teixits de l‘organisme;
  • en la seva manifestació psíquica: sobreexcitació i obsessió d’un tipus de psique determinat, a causa de l’activació permanent d’algunes zones cerebrals relacionades amb aquestes cèl·lules-teixits i amb les regions de la CVP (i de les extremitats) a les quals pertanyen.

La tensió parcial excessiva és al darrere de molts fenòmens que es qualifiquen com a malaltia. Les senzilles pràctiques de katsugen undo i de yuki i les observacions que veurem a continuació són decisives per poder-nos adonar de la nostra pròpia TPE i percebre’n l’acumulació.

Les defenses espontànies de la nostra naturalesa davant de la TPE

El nostre organisme ens avisa de l’acumulació indeguda de TPE (exigeix al nostre conscient, que s’havia dissociat del no conscient, que ho percebi) i la disminueix a través de rampes musculars, tos, mucositats, singlots, alteracions cutànies, dolors diversos, vòmit, diarrea, micció carregada, transpiració amb mala olor i, en especial, mitjançant el refredat. Aquestes “anomalies”, en realitat, són un increment espontani de l’activació d’algunes zones del nostre organisme per resoldre un estat intern anòmal i per preservar la salut. Es tracta del procés A (autònom) de la TPE.

D’altra banda, a mesura que la TPE va progressant, assolint diversos graus de tensió, gràcies a la interdependència vital de tots els components de la CVP i de les cinc oseis, el nostre organisme trasllada la tensió excessiva a d’altres zones i a d’altres oseis diferents d’aquella on s’havia acumulat inicialment per afrontar-la o per compensar-la. Per exemple, les emocions es contenen posant força a les espatlles; el restrenyiment queda compensat, de tant en tant, per la diarrea; el desig sexual frustrat s’alleugereix amb una micció freqüent.

L’esquema osei ens permet descobrir les diferents maneres naturals de realitzar aquest suport o transvasament de la tensió excessiva. Les denominem recursos naturals per afrontar la TPE.

Observar el procés A de la TPE i aquests recursos naturals ens fa veure que la nostra salut no consisteix en la simple absència d’anormalitats, sinó en la capacitat de poder viure-les i superar-les. L’acumulació de TPE i l’acció del nostre organisme per resoldre-la són inherents a la naturalesa humana.

NOTÍCIES

NOU LLIBRE DE KATSUMI MAMINE

LA VIDA las 5 oseis, és el títol de l’últim llibre publicat per Katsumi Mamine.

“El que la vida se exprese y funcione es más significativo que el que la salud se mantenga”

Katsumi Mamine Miwa

Llegir més…