exercici d’esquema osei

EXERCICI D’ESQUEMA OSEI

GIMNÀSTICA OSEI DES DE BARCELONA AL MÓN

 

L’exercici, inèdit, és fàcil per a tothom: nens i nenes, embarassades, gent gran, fins i tot els qui ja fa molts anys que practiquen SEITAI: ajuda a entrar en les pràctiques de katsugen i de yuki i ens fa percebre per què, ja al segle passat al Japó, Haruchika Noguchi va fundar la cultura SEITAI en desvelar l’esquema osei, l’estructura de la pròpia vida.

Per què, des de Barcelona?

Per alguna raó, havia de ser així…

Per què, al Món?

La conclusió que empíricament va trobar Noguchi és senzilla:

  • El que és realment senzill és essencial en tot allò que és complex i profund en la nostra VIDA, SALUT i CONVIVÈNCIA

Tanmateix, aquesta conclusió encara no és coneguda.

No és congruent que no ho sigui, i això és degut al fet que al Món encara no existeixen:

  • Certes paraules crucials per expressar la pròpia vida.

Vam haver de crear aquestes paraules per ordenar la revolucionària però essencial visió de Noguchi, la qual, llavors, en crear-les, es va fer evident tant en la teoria com a través d’uns exercicis molt simples.

 

La cevepé en la profunditat de la vida

La cultura humana ja sap molt de la vida. La Ciència representa aquest saber i n’informa cada dia als mitjans. Aleshores, per què diem això, ara? Efectivament, hem hagut de crear paraules noves. Les paraules són els vehicles del pensament i l’absència d’algunes paraules està marcant el pensament dels científics i el de tothom.

Per tant, el que diem tot seguit queda fora de la nostra comprensió i sembla que expressi alguna cosa molt complicada o poc clara. Paradoxa! Pensem una estona en una sèrie d’assumptes que, essent tan fonamentals i decisius per a la vida, s’han escapat de la cultura humana, tant de l’occidental com de l’oriental. Convidem a fer-ho a tothom, especialment als joves, que tenen la ment flexible i que viuran molts anys, cada cop més profundament, un seriós avantatge de tenir en compte aquests assumptes.

En els vertebrats: peix, rèptil, au i mamífer

L’estructura rectora de la vida és la CVP (cevepé: sigla creada amb l’ús simbòlic de Crani, Vèrtebres i Pelvis, que indica el cap, l’eix i la seva base). Milions de cèl·lules formen la CVP perquè en regeixi la vida. Si se seccionen C, V i P, s’acaba la vida. La vida és orgànica-biològica-bioquímica terrestre, energètica-física còsmica, en moviment constant, i psíquica, conjuntament! i funciona mentre es coordinen C, V i P.

En l’ésser humà: Homo sapiens sapiens

La seva CVP dreta regeix la vida orgànica-biològica-bioquímica, energètica-física, psíquica- mental i no conscient cel·lular-conscient. Si se seccionen C, V i P, només hi ha la mort. Si C, V i P no es coordinen, es dissocien la vida orgànica, la física, la mental, la conscient i la no conscient cel·lular, fet que dificulta internament i fatalment la vida, la salut i la convivència. Es tracta del problema de la Tensió Parcial Excessiva.

La cultura SEITAI iniciada per Haruchika Noguchi va plantejar:

  • La CVP necessita coordinar-se en el seu propi moviment-respiració i el cap necessita recuperar la CVP en la seva formació-estat vital, observant i respectant la vida espontània: l’associació del conscient i del no conscient cel·lular personal (per l’ADN), estrictament natural, que cada ésser humà té i manifesta.

Per fer-ho, les senzilles pràctiques de katsugen undo i de yuki són les més increïblement valuoses pel fet que no necessiten coneixements i que consisteixen només a prestar una atenció directa a la nostra CVP, o ho són precisament per això.

L’observació s’inicia amb un exercici fàcil i inèdit guiat per un cert coneixement.

Noguchi va fundar el SEITAI en desvelar un coneixement de valor universal (que no és conegut) amb la seva observació empírica extraordinàriament minuciosa.

  • L’estructura del moviment espontani; l’estructura de l’osei: les 5 oseis o reactivitats + i – orgàniques-biològiques, energètiques-físiques i psíquiques-mentals, conjuntes; és a dir, L’ESTRUCTURA DE LA PRÔPIA VIDA.

L’ordenem objectivament com l’ESQUEMA OSEI, tan simple, clar i repetit en el qual S’ESTRUCTURA el nostre organisme. Ja que, per i per a les 5 oseis + i – :

  • Cada part de la CVP: cifosi i lordosi de la columna vertebral, eix cerebral o cara i cervell, es composa reproduint les 5 regions de la CVP general (els extrems, la zona medial i les zones intermèdies), que també defineixen cada part dels membres-extremitats en sentit longitudinal i transversal.

En aquesta estructura neix la nostra vida orgànica, física i mental conjunta. Aquesta estructura i la importància vital de la seva coordinació natural estan completament abandonades…

 

ESQUEMA OSEI: “les 5 regions de la CVP general”
que defineixen cada part de la CVP i dels membres

Dues regions f-e: els extrems cranial i caudal, principalment el cranial. Neixen per i per a les oseis vertical i frontal que actuen en el pla f-e, definint-lo. (f-e: flexió-extensió de la pròpia CVP; pla f-e: es defineix entre davant i dalt)

Una regió bilateral: la zona medial. Neix per i per a l’ osei lateral que actua en el pla bilateral, perpendicular al pla f-e.

Dues regions circulars: les zones intermèdies, caudal i cranial, principalment la caudal o penúltima, com a base. Neixen per i per a les oseis rotatòria i central que actuen en sentit circular, del pla bilateral al pla f-e i viceversa.

L’exercici de l’esquema osei

Aquesta estructura, la nostra vida orgànica, física i mental i la importància vital de la seva coordinació natural es comprenen profundament a través d’uns estudis objectius. (Veieu els llibres de K.M.M.).

Però l’assumpte, aquí, és un altre. L’experimentarem a través d’un exercici.

En l’exercici de l’esquema osei, sense força ni esforços, només amb un toc lleuger i suau, automàticament, té lloc

  • una mobilització-participació natural de tota la CVP i dels membres.

En aquesta mobilització

  • El cap recupera la seva condició purament natural de pertànyer a la CVP, cosa que és francament reconfortant.

D’aquesta manera s’atén la vida espontània.

De mica en mica, es conrea la percepció

  • sobre el seu bloqueig i la seva dissociació interns acumulats durant tota una vida post-natal
  • sobre la perspectiva-possibilitat precisa per resoldre el gran problema de la TPE, Tensió Parcial Excessiva.

Amb tot, l’exercici ja és vàlid pel següent motiu:

Qualsevol persona podrà gaudir directament de practicar-lo

  • amb sorpreses, “caram, això és així!”

entrant en el katsugen undo i en el yuki i reposant el cap a la seva, fins llavors, desconeguda llar natural.

Les explicacions vindran més tard, només si cal

(Veieu: la vida y salud del yo espontáneo.)

Exposem aquest exercici com una SEITAI Taiso (gimnàstica SEITAI) definitiva.

Katsumi Mamine Miwa

Barcelona, octubre de 2014