el yuki

YUKI, LA PARTICIPACIÓ DEL CONSCIENT EN LA COMUNICACIÓ ESPONTÀNIA

 

La nostra revolucionària naturalesa també ens ofereix una altra meravellosa possibilitat: la d’acompanyar amb la nostra consciència la comunicació amb la sensibilitat espontània. En el yuki, prestem atenció a la comunicació amb la nostra sensibilitat espontània o amb la d’una altra persona, implicant-hi el nostre conscient, sobretot a través de les mans.

L’alliberament de les mans va ser essencial en el procés de conversió energètica que va experimentar la nostra espècie. Sense les mans alliberades, no haguéssim pogut fabricar instruments, aspecte clau per a l‘increment de l’activitat psíquica i per al desenvolupament de la consciència i de la cultura. Cap altra espècie no va fer aquesta evolució. La participació de les mans incrementa la comunicació amb la nostra pròpia sensibilitat o amb la de les altres persones i amb una gran precisió, perquè les mans són, en elles mateixes, una eina directa del cervell i de la consciència.

De fet, ja coneixem la participació de les mans en casos com els següents:
Si tenim mal d’estómac o de queixals, sense adonar-nos-en, ens posem la mà sobre el ventre o sobre la galta. Si sentim que tenim el coll rígid, sense pensar-ho, col·loquen els dits de la mà a la zona afectada. Quan ens sentim febles, com si ens faltés la força al baix ventre, el subjectem amb tot l’avantbraç. Si sentim tristesa, alguna cosa fa que posem la mà al mig del pit. Quan un/a nen/a reflexiona en un examen, es posa la mà al cap. Quan algú té una forta decepció, l’acompanyem posant-li la mà a l’espatlla. Acompanyem una persona malalta, prostrada al llit, agafant-li la mà…

Aquesta capacitat instintiva i exclusiva de la nostra naturalesa ha estat i és utilitzada amb altres enfocaments i amb unes altres pretensions (curatives, energètiques, espirituals). Però Noguchi es va adonar que, tan sols amb l’acompanyament de les mans, la sensibilitat del nostre organisme recupera l’amplitud i la riquesa de la seva manifestació espontània.

La pràctica de yuki es realitza a qualsevol part de la CVP i de les extremitats. Quan es practica amb una altra persona, el més freqüent és que el/la receptor/a s’estiri boca per avall i que l’actor/a s’assegui al seu costat esquerre i li posi les mans a l’esquena. L’actitud de l’actor/a és la de percebre la sensibilitat del món de l’altra persona i la de comunicar-se amb ella, deixant que les mans es col·loquin allà on les guiï la seva intuïció i la seva pròpia sensibilitat.

L’actor/a va percebent l’estat de l’organisme del/de la receptor/a: la seva respiració, la vibració interna, la calor o el fred, el grau d’enduriment dels teixits, l’estat de la seva psique… El/la receptor/a sent una certa rigidesa al seu eix (que no sentia abans de l’assistència de l’actor/a sobre la seva esquena) i, alhora, va percebent un estat agradable a les zones físiques o orgàniques ateses i una calma a la seva psique…

A mesura que avança la pràctica, l’actor/a va percebent i situant les mans sobre les zones que tenen més tensió i és la mateixa comunicació la que li fa de guia per anar trobant més i més precisió. El/la receptor/a també va notant on i com està d’acumulada la TPE al seu organisme i va sentint com se li desperta el desig de recuperar l’amplitud del seu moviment.

Quan, en aquesta comunicació, s’aconsegueix una coordinació d’ambdues sensibilitats (en el ritme, la vibració, la respiració, la pressió, l’angle, la zona…), les zones amb TPE acumulada experimenten un increment d’activació i van recuperant el moviment natural.

En conseqüència, és a dir, no pas per un acte intencionat de relaxar o d’equilibrar, d’alleugerir dolences, de guarir o de sanar, sinó precisament por una senzilla concentració, els teixits i òrgans recuperen la mobilitat i l’activitat psíquica associada amb ells i en disminueix la sobreexcitació. La persona sent un estat natural del seu ésser, recupera la vitalitat i la salut.

Les pràctiques de katsugen i de yuki són molt senzilles i no requereixen ni grans tècniques ni coneixements previs, tan sols es vol recuperar i cultivar una capacitat que tothom tenim i que ens és pròpia.

Finalment, en ambdues pràctiques, el katsugen i el yuki, quasi es pot dir que no pretenem res, tan sols volem atendre i acompanyar amb el nostre conscient el moviment i la sensibilitat espontanis de la nostra particular naturalesa humana.

El Gyoki

És la pràctica tradicional de l’Orient: significa exercitar el ki. Es realitza de moltes maneres, tant simples o fàcils com complexes o molt metoditzades, les quals, en definitiva, pretenen recuperar l’amplitud natural de la respiració pectoventral, que tendeix a escurçar-se pel problema de la TPE.

A la cultura seitai, com que es practica juntament amb el katsugen undo i el yuki, el gyoki es converteix en una pràctica realment simple.

NOTÍCIES

CURS D’ORIENTACIÓ SEITAI (OS)
Formació de monitors i instructors

El curs 2017-2018 començarà el dimecres 27 de setembre.

En base a aquest curs i a partir del proper curs, també es realitzaran el curs mitjà i el curs superior

Llegir més…

 

NOU LLIBRE DE KATSUMI MAMINE

LA VIDA las 5 oseis, és el títol de l’últim llibre publicat per Katsumi Mamine.

“El que la vida se exprese y funcione es más significativo que el que la salud se mantenga”

Katsumi Mamine Miwa

Llegir més…