el diàleg en el conscient

EL DIÀLEG ENTRE EL CONSCIENT VESTIT I EL CONSCIENT ESPONTANI

 

En molts éssers vius, la tensió que neix del seu organisme, la tensió A, implica una activitat psíquica i cerebral. L’organisme de l’ésser humà va realitzar la “conversió energètica” i “l’equilibri f-e cranial”, desenvolupant el conscient: la seva activitat psíquica conté el conscient associat amb el no conscient (la major part de les activitats cel·lulars de l’organisme).

El conscient sempre és educat d’una manera o d’una altra, i, en fer-ho, dóna lloc al conscient vestit, que sol ser diferent del conscient espontani. En l’expressió psíquica de l’ésser humà, sempre es manifesta una fluctuació o moviment pendular entre aquestes dues zones del conscient:

  • el pensament ordenat i la imaginació;
  • la intel·ligència entrenada i la intel·ligència espontània;
  • la psique instruïda que gestiona la CVP, i que la domina, i la psique espontània que neix de la CVP, en una associació natural entre conscient i no conscient.

Aquesta diferència i el joc o diàleg entre aquestes dues parts del conscient són presents en tots els moments de la nostra vida.

L’augment excessiu d’aquesta diferència trenca l’associació natural entre el conscient espontani i el conscient vestit i en provoca la dissociació. Aleshores, s’esdevé el conflicte intern:

La persona s’adona de l’obsessió on ha entrat la seva ment, però se sent impotent davant d’aquesta obsessió. Una part del subjecte entra en conflicte amb l’altra: una àrea del conscient percep que l’altra està obsessionada intensament amb l’ansietat, l’angoixa, la claustrofòbia, la dispersió, la cavil·lació, la depressió o l’eufòria; no sap com afrontar-les i pateix.

L’individu es queda impotent davant de la força de la vida, que es manifesta d’una manera obsessiva i intensíssima a l’entorn d’alguna tensió parcial excessiva. Aquesta força vital, internament sobreexcitada, aquest desig reprimit o inhibit no el tenen totes les espècies animals, sinó que és específic de la singularitat de l’organisme humà, que és l’únic que compagina, gràcies a la seva pròpia constitució natural, els mecanismes del conscient i els del no conscient, els del voluntari i els de l’involuntari.

La virtut de la nostra naturalesa radica en la consciència, que ens permet estar fora dels processos estrictament físics de l’organisme. Això no obstant, en no considerar de manera adequada que la nostra capacitat psíquica neix del propi organisme humà i en usar-la de manera abusiva, no ens adonem que hi ha molts problemes que tenen precisament la causa en la magnitud de l’àrea del nostre conscient que no sent com neix i com reneix un determinat tipus de tensió A.

Si la part vestida ignora la no vestida, la tensió A passarà a un estat de tensió parcial excessiva, o TPE.

Si l’individu és capaç d’observar la seva tensió, la tensió es podrà alternar amb la necessària distensió.

Si la ignora, quedarà permanentment inhibida i algun dia s’expressarà de manera problemàtica.

Aquest procés és el que subjau en el fons de moltes malalties que pateix l’ésser humà actual:

No es tracta de la dissociació entre el conscient i el subconscient o l’inconscient, sinó de la dissociació que es produeix dins del propi conscient, entre la zona vestida (no associada i, sovint, enfrontada amb el no conscient) i la zona espontània (associada de manera natural amb el no conscient). No diem que calgui una unificació total, sinó que l’observació d’aquesta diferència i el joc o diàleg entre les dues zones és una necessitat vital.

Per això, és decisiu tenir en compte la nostra activitat psíquica espontània que neix a la vida del nostre organisme.

NOTÍCIES

NOU LLIBRE DE KATSUMI MAMINE

LA VIDA las 5 oseis, és el títol de l’últim llibre publicat per Katsumi Mamine.

“El que la vida se exprese y funcione es más significativo que el que la salud se mantenga”

Katsumi Mamine Miwa

Llegir més…