Communication

Katsumi Mamine a “la Contra” de La Vanguardia (07/08/2014)

 

El passat 7 d'agost el Katsumi Mamine a "la Contra" de La Vanguardia

 

Tinc 70 anys. Vaig néixer a Tòquio. Sóc casat i tinc dos fills. Em vaig llicenciar en Belles Arts; després vaig venir a Barcelona i vaig fundar una escola de seitai. Observo una falta de respecte per la vida. Vull deixar tranquil·les les dues expressions internacionals: “Mare meva” i “Déu meu”.

Als vuit anys vaig tenir la sort de conèixer un geni: Haruchika Noguchi, i la seva pràctica de la cultura del seitai, el secret de la vida, allò que ningú no sap definir i que ell va desxifrar de manera intuïtiva.

I quin és el secret de la vida?

La vida és moviment. L’absència de moviment és mort. Vam ser moviment abans que l’òvul fos fecundat i serem moviment fins al precís instant de la nostra última exhalació.

Què es practicava al dojo de Haruchika Noguchi?

El moviment espontani. El cor es mou, i també l’estómac, els músculs, les vèrtebres, la psique… Totes les cèl·lules es mouen, tot en nosaltres és moviment.

Però si és espontani, no s’ha d’aprendre.

Durant la nostra vida solem bloquejar l’espontaneïtat del moviment. Per exemple, alterem la respiració, l’escurcem, l’elevem… Però si escoltem el cos, hi ha una via per recuperar l’amplitud natural de la respiració instintiva relacionada amb la coordinació de tots el moviments també instintius.

Què provoca aquesta alteració del moviment espontani?

En bloquejar l’enorme força del mateixa vida, es produeix una sobreexcitació interna, enduriment físic, descompensació orgànica i obsessió mental.

Així doncs, cal reaprendre el moviment espontani?

Si prem una mica d’atenció, ens adonem que tenim aquest moviment espontani, i simplement l’hem de seguir. Però sempre he tingut dificultat a l’hora de transmetre verbalment el que vaig aprendre.

Seixanta anys d’experiència en seitai, vint dels quals amb el seu mestre.

Durant quaranta anys m’he dedicat a ordenar l’immens llegat de Haruchika Noguchi i a intentar explicar d’una manera científica el seu descobriment. Per això he fet estudis d’embriologia, funcions orgàniques, fisiològiques, les respostes psíquiques… I així vaig entendre un malentès.

Vostè dirà.

Em vaig adonar que faltava una paraula decisiva per expressar la mateixa vida.

I la va inventar.

Vaig escollir tres paraules gregues: crani, columna vertebral i pelvis (CVP). Aquesta és l’estructura rectora de la vida de cada organisme vertebrat. Però tant en la cultura oriental com en l’occidental dividim el cos en cap, tronc i extremitats.

És el que ens ensenyen a l’escola.

Com que les paraules són vehicle de pensaments, resulta que el pensament humà ha establert que en aquesta dicotomia de cap i tronc, el cap regeix el tronc.

 

I no és així?

Crani, columna i pelvis s’han de coordinar per regir la vida, i ho fan a través del moviment espontani. És veritat que el cervell ho regeix gairebé tot, per això des del cap hem de fer atenció a la coordinació CVP… És francament plaent.

 

Es tracta de regenerar el vigor de viure
Katsumi Mamine, mestre de seitai

 

Plaent?

Tots els nostres sistemes orgànics es volen coordinar, i per això tenim aquesta estructura CVP, però se sol bloquejar. Si parem atenció, ens anirem adonant d’on és el bloqueig. Però no es tracta de controlar o aprendre a gestionar, sinó simplement d’atendre.

Atens, i què passa?

Els òrgans interns es comencen a reactivar i tens la sensació psíquica que, ostres!, estàs recuperant una mica de tu mateix. Són pràctiques senzillíssimes, no necessites aprendre tècniques ni tenir mestres; el professor és el mateix moviment espontani.

Aleshores, què fa vostè?

El que faig és ajudar a descobrir aquesta experiència que ens acaba donant més vitalitat. Aquesta estructura que regeix la vida, la CVP, té cinc moviment essencials: vertical, frontal, lateral, rotació i central, i cadascun regeix determinades parts de l’organisme. Simplement cal conèixer-los i observar-los.

Aquest moviment espontani és igual en tothom?

No, és completament personal. Per tant, a la pràctica no totes les persones fan els mateixos moviments, tal com passa en el cas del ioga, el tai-txí o altres pràctiques.

Escoltes i deixes que aparegui el moviment?

Sí, un moviment subtil. I aquesta aparent ximpleria t’aporta una cosa molt important, et va ensenyant on estàs bloquejat, i amb la pràctica tot comença a fluir. Tots sabem que el nostre cos és un conjunt, que tot està relacionat, de manera que, de sobte, descobreixes que l’agror d’estómac recurrent ha desaparegut.

El seitai cura?

Regenera el vigor de viure.

Fins i tot en una depressió?

Tot el nostre cos s’està regenerant contínuament. Si no connectes amb aquest moviment i vius únicament al cap, sents que tot el teu ésser està aurat. Connectar amb el moviment interior et torna aquesta capacitat intrínseca de tot allò que és viu.

Publicació al diari Ara d’un article sobre Katsumi Mamine (08/06/2014)

 

La mercantilització de l’educació ha apostat per un sistema sense docents i, per tant, sense cap altra autoritat que la seva pròpia rendibilitat.

Fa temps que s’ataca els mestres des de diferents fronts: per una banda, el discurs antiautoritari ha criticat sovint la jerarquia i el poder de mestres i professors. Però per una altra banda, també la mercantilització de l’educació ha apostat per un sistema sense mestres i, per tant, sense cap altra autoritat que la seva pròpia rendibilitat.

Un mestre, com s’ha sabut i s’ha practicat des de temps antics en el conjunt de les cultures humanes, no és aquell que imposa el seu saber, sinó qui ens obre la porta de la pròpia vida. El podem trobar en un professor, potser, però també en una àvia, en un pare, en una companya de viatge, en un poeta o en un veí. Un mestre ho és pel que sap, però sobretot perquè fa possible saber. Els vertaders mestres, doncs, acompanyen, però no tutelen, i finalment ens alliberen de tota dependència cap a ells i cap a qualsevol altra instància de poder.

Fa pocs dies vaig ser jo qui em vaig escapar fora de classe per anar a trobar un mestre. Érem molts escoltant i rient amb Katsumi Mamine a la llibreria Alibri, mentre presentava el seu llibre El movimiento vital, editat per Icaria. Katsumi Mamine fa 40 anys que viu a Barcelona i que treballa en un pis de l’avinguda República Argentina sense rètols, gairebé sense mobles. Un espai buit on ensenya, amb les seves mans i el moviment del seu cos, a trobar el propi moviment vital. No hi ha màgia, esoterisme ni promeses terapèutiques. Només exercicis molt simples, a l’abast de qualsevol, a través dels quals tenir accés al propi cos com a font inesgotable d’aprenentatge. La postura d’aprendre: en diu ell. Una postura que no és estàtica ni reverencial sinó tot al contrari: és la del moviment d’un cos capaç d’escoltar-se a si mateix.

 

Sé que més d’un intel·lectual, científic o expert en el que sigui es deu estar posant nerviós després d’haver llegit aquest darrer paràgraf. Ens agrada vestir-nos amb el coneixement, però estem molt poc disposats a deixar-nos tocar per la vertadera comprensió de la vida i de les seves veritats. Per això ens hem anat carregant de tant de coneixement inútil, per molt aplicable i rendible que sigui, i de tanta cultura supèrflua. Katsumi ens explicava que quan de ben jovenet va conèixer el seu propi mestre, H. Noguchi, el que va pensar és: “Com pot ser que això tan important no s’ensenyi ni s’expliqui enlloc?” Estic segura que tots hem sentit alguna vegada la mateixa sensació davant d’alguna ensenyança important.

Que Katsumi tingui els ulls ametllats no ens ha de fer caure en la trampa de pensar que tot això és cosa d’orientals. Sòcrates, pare de la nostra cultura filosòfica, caminava per l’Atenes del seu temps fent preguntes incòmodes als seus conciutadans més respectats. Els ensenyava el mateix: que el camí del saber és el camí de l’aprendre i que està, en última instància, a l’abast de cadascú de nosaltres. “Coneix-te tu mateix”, deia la famosa sentència que ell predicava. Ara ja sabem que no volia dir “busca’t a tu mateix” sinó que s’ha de traduir d’aquesta altra manera: “No deixis d’aprendre de la teva vida”.

 

Enllaç a l’original

NEWS

NEW BOOK BY KATSUMI MAMINE

LA VIDA las 5 oseis, is the title of the last book published by Katsumi Mamine.

“El que la vida se exprese y funcione es más significativo que el que la salud se mantenga”

Katsumi Mamine Miwa