K. Mamine

K. MAMINE

SEITAI DE BARCELONA

Katsumi Mamine Miwa (Japó, 1944) desenvolupa l’activitat SEITAI a Barcelona des de l’any 1972.

Katsumi Mamine va tenir el privilegi d‘aprendre directament de Haruchika Noguchi al Japó al llarg de 15 anys. Va conèixer la cultura SEITAI durant els anys de la seva fundació i va col·laborar intensament amb un grup de joves apassionats pels plantejaments del mestre Noguchi, entre els quals hi havia els seus propis fills.

Des de la vivència de les pràctiques del SEITAI i de la reflexió sobre els coneixements que en deriven, Katsumi sempre va trobar estrany que una cosa tan senzilla i fonamental per a la nostra vida no s’ensenyés a les escoles de tot el món. Alhora, a través de l’atenció que dedicava a milers de persones, comprovava la tremenda validesa de la cultura SEITAI.

Des d’aquesta experiència personal i professional, Katsumi es preguntava per què Haruchika Noguchi i el SEITAI no havien arribat a ser coneguts àmpliament per la cultura actual:

La dificultat inicial d’aquesta manca de coneixement radica en el fet que l’activitat SEITAI s’orienta al saber empíric, que s’origina en la pràctica i en la vivència. Com que aquest saber és personal i subjectiu, resulta difícil transmetre’l amb precisió. Això no obstant, Noguchi sempre es va esforçar per comunicar l’enfocament SEITAI i el seu descobriment innovador no només als seus alumnes sinó a tota la societat.

No va poder resoldre aquesta dificultat de comunicació de l’enfocament SEITAI perquè la llengua japonesa té l’avantatge de ser molt elàstica, però també té l’inconvenient de ser poc precisa.

Durant els primers quinze anys de la seva activitat a Barcelona, Katsumi Mamine va utilitzar les mateixes expressions del seu mestre, fins que es va adonar que la traducció directa d’aquelles expressions no podia transmetre l’autèntica envergadura de les seves idees i dels seus plantejaments. Alhora, va comprendre que la cultura, tant l’oriental com l’occidental, no disposa dels termes apropiats per poder expressar els conceptes del descobriment de Noguchi.

Per tal de crear nous termes que permetessin comunicar amb nitidesa l’abast del plantejament de Noguchi, Katsumi va haver de contrastar els seus descobriments (especialment, els descobriments sobre l’osei i l’esquema osei) amb els valuosos coneixements sobre la naturalesa humana que tant la ciència actual como la medicina xinesa tradicional han acumulat al llarg de centenars d’anys.

En aquest web, es presenta, per primer cop, l’exposició dels conceptes i dels termes SEITAI que Katsumi Mamine ha elaborat durant més de vint-i-cinc anys.

Es tracta d’una exposició renovada de la cultura SEITAI:

  • estrictament fidel, fins al detall més petit, al plantejament original del mestre Haruchika Noguchi;
  • amb la coherència necessària perquè el seu descobriment pugui esdevenir un nou llegat cultural per a la humanitat;
  • amb la senzillesa suficient perquè tothom pugui percebre i conrear per ell mateix el seu propi moviment espontani i respectar la seva manifestació original i irrepetible.

En tots els temes que tracta, la cultura SEITAI, compta sempre amb les senzilles pràctiques del katsugen undo i del yuki i amb l’observació de l’osei.


Adreça del dojo central del SEITAI Barcelona
Avinguda de la República Argentina, no 28, escala dreta, Principal 1a. 08023. Barcelona.

H. Noguchi

H. NOGUCHI

HARUCHIKA NOGUCHI I EL SEITAI KYOKAI

 

Ja des de molt jove, Haruchika Noguchi va ser un terapeuta tradicional molt respectat. Va néixer l’any 1912, al Japó, l’únic país de l’Orient on, per iniciativa pròpia, des de finals del segle XIX, s’havia iniciat una profunda europeïtzació de la cultura i de la societat.

En aquest context especial, Noguchi va saber combinar els coneixements occidentals moderns amb la saviesa mil·lenària oriental, gràcies a la seva excepcional capacitat d’observació intuïtiva.

Al mateix temps que va idear les pràctiques de katsugen undo i de yuki, Noguchi observava como es manifesta el moviment espontani en la naturalesa humana, fins arribar a descobrir, al cap de dues dècades de treball i d’estudi, l’estructura que el moviment espontani adopta en el nostre organisme.

Entre 1943-44, Noguchi va crear el terme SEITAI (que significa: l’ordre del cos o de l’organisme) i el va emprar tant per esmentar els seus mètodes com per referir-se a la pròpia associació (anomenada: Manteniment de la salut a través de mètodes naturals) que dirigia des de feia dècades. D’aquesta manera, va quedar constància de la postura singular del SEITAI dins del món de la terapèutica tradicional japonesa.

Malgrat que la major part de les seves aportacions van ser transmeses oralment i van estar centrades en assumptes de la vida quotidiana, Noguchi, durant la dècada dels anys 50, també va exposar el seu descobriment en uns petits libres:

Heiko yokyu no ni hoko   Les dues direccions del desig equilibrador
Gohoko no shigueki han osei   Les cinc dimensions de la capacitat vital de reacció als estímuls
Ninguen no tankyu   Nova investigació de l’ésser humà
I posteriorment:    
Taiundo no kozo   L’estructura del moviment espontani

 

 

 

 

Progressivament, Noguchi era cada vegada més conscient que els seus plantejaments i descobriments excedien del camp de la terapèutica, i, en conseqüència, va prendre una decisió insòlita: traslladar la seva associació del camp de la terapèutica al camp de la cultura, per a la qual cosa va aconseguir que l’Associació Teràpia SEITAI fos reconeguda pel Ministeri d’Educació i Ciència del Japó, i el 1956-57 va fundar la Societat Jurídica Seitai (Shadan Hojin SEITAI Kyokai).

El següent pensament de Haruchika Noguchi, que va definir amb el concepte de zensei, resumeix la vida del mestre:

Només existeix el son profund per als qui viuen intensament.
Només existeix la mort assossegada per als qui han viscut assossegadament.

Ell va viure així (per exemple, durant cinquanta anys, de manera voluntària, no va fer ni un sol dia de festa) i així és com va morir, el 1976, dedicat per complet al seu ensenyament.

El llegat del mestre Haruchika Noguchi és custodiat pels seus fills i pels seus deixebles a l’actual SEITAI Kyokai de Tokio: www.seitai.org

què és el SEITAI

QUÈ ÉS EL SEITAI

 

La missió de l’activitat cultural SEITAI és conrear el moviment espontani (el mateix que ens ha fet néixer, créixer i que ens manté vius) i observar, comprendre i respectar la seva manifestació:

En les senzilles pràctiques de l’activitat cultural SEITAI, el katsugen undo, el yuki i el gyoki, prestem una atenció directa al nostre moviment espontani. I sense que siguin necessaris coneixements previs o domini de tècniques específiques, aquestes pràctiques ens permeten recuperar la coordinació natural de les diverses activitats cel·lulars del nostre organisme i l’associació natural entre el conscient i el no conscient.

Quan perdem seriosament aquesta coordinació o associació natural, és quan apareixen les malalties físiques i els trastorns psíquics. Llavors, aquestes pràctiques ens ajuden a sentir que l’estancament intern de la nostra vitalitat ha produït una acumulació de tensió parcial excessiva i també ens ajuden a resoldre-la, tot restablint, d’aquesta manera, la nostra vida-salut.

De l’experiència SEITAI, han sorgit diverses preguntes i respostes que són essencials per a la comprensió de la naturalesa humana:

¿Quina és la facultat natural que manté la interrelació entre les diverses activitats energètiques de l’ésser viu: física, biològica i psíquica? Doncs considerem que aquesta facultat és el moviment espontani, al qual denominem osei. El moviment espontani comprèn les oseis més i menys, + i – , vertical, frontal, lateral, rotatòria i central, que són les cinc formes fonamentals de manifestació de la vida.

Mitjançant quina estructura s’estableix aquesta interrelació en els éssers vius? L’estructura que estableix aquesta interrelació és l’esquema osei, el qual ens mostra com les cinc oseis s’organitzen amb interdependència a la CVP (sigles de: crani, vèrtebres i pelvis, que usarem com una sola paraula), que és l’estructura rectora de la vida de l’organisme.

Quina és la qualitat especial que l’osei manifesta en l’ésser humà? Aquesta qualitat és el conscient espontani, que sorgeix de la CVP humana en una associació natural amb el no conscient (gran part de les activitats autònomes cel·lulars). La seva base orgànica radica en la conversió energètica i en l’equilibri f-e cranial, que doten d’una intensitat i d’una qualitat especials la nostra activitat psíquica.

De quina manera es manifesta l’osei en cada individu? L’osei es manifesta en cada individu en el taiheki. Es manifesta d’una forma original i irrepetible en cada persona, amb el predomini hereditari d’algunes osei.

¿Com podem cultivar el vigor de la unitat de les activitats de l’osei: física, biològica i psíquica, i de l’associació natural entre el conscient i el no conscient, d’acord amb la naturalesa pròpia de cada individu? Podem cultivar aquesta unitat mitjançant les pràctiques de katsugen undo, de yuki i de gyoki, que ens ajuden a resoldre la nostra particular tensió parcial excessiva, que és l’estancament intern de la vitalitat que s’ha acumulat al nostre interior.

En observar la nostra vida quotidiana amb aquestes noves referències, adquirim una nova percepció de nosaltres mateixos, de la comunicació humana i de la nostra vida-salut.

Com que la perspectiva SEITAI no té cap equivalent en els nostres referents culturals, qüestiona moltes de les concepcions que regeixen la nostra vida. Per exemple, ens pensem que dirigim la nostra psique, la ment o la consciència amb idees com: “l’ànima és perpètua, mentre que el cos es podreix”; “la ment és tan poderosa que està més enllà del cosmos”; “convé alliberar-la de tot tipus de condicionaments”… Aquestes creences ens impedeixen percebre que és la psique la que ens maneja, a nosaltres, amb la seva activació espontània i que això ocorre en funció de l’estat concret del nostre organisme.

En realitat, l’origen de l’estancament intern de la vitalitat és el que origina el principal problema de l’ésser humà, l’obsessió: ens quedem atrapats amb la imaginació sobreexcitada (odi, enveja, complex, fòbia, angoixa, ansietat, depressió…), i aquest estancament també es manifesta en moltes afeccions orgàniques. Llavors, aquelles idees no ens serveixen de gaire per resoldre aquest problema, perquè no poden fer disminuir la tensió parcial excessiva que l’ha generat.

Malgrat la seva senzillesa extrema, les pràctiques SEITAI sí que poden fer-ho, perquè atenen directament el moviment espontani. Aquestes noves pràctiques i aquesta nova perspectiva cultural van ser exposades per Haruchika Noguchi, fundador de la cultura SEITAI.

predomini osei central

Predomini congènit de l’osei central: taiheki de tancar-obrir, tipus nou i deu

 

Quan predomina l’activació de l’osei central + (IX) per taiheki, es genera aquest tipus de constitució corporal:

Tot el cos és compacte, dens i petit. Hi preval la formació de la pelvis amb les natges molt grans i prominents cap enrere. El cap no és gaire gran i sobresurt pel darrere de les orelles. El coll és gros i fort i mostra una acusada curvatura cap endavant de la pròpia lordosi, s’enfonsa dins del tronc i arrossega el cap cap avall, des de la zona posterior i inferior (com una tortuga que endinsa el cap a la closca). La CVP té forma de triangle (malucs grans i espatlles i cap compactes) i mostra una accentuada curvatura de la cifosi i de la lordosi de la columna. A la cintura, la vèrtebra L4 tendeix a situar-se cap endavant (en la posició generalment ocupada per l’L3). Les extremitats són compactes. El fèmur és llarg. Els turmells són especialment resistents. Les mans i els peus són petits.

Aquesta constitució s’activa des de la zona ventral (és l’única excepció respecte dels casos +), perquè s’hi canalitza la tensió A, accionant, entre d’altres teixits, la sèrie central dels músculs, promoguda des del psoes menor, el transvers abdominal i la fàscia (teixit conjuntiu muscular), en general, en relació amb els paraventrals, que creen unes veloces vibracions internes.

A l’osei central – (X), quan predomina per taiheki, li correspon una constitució que té aquestes característiques:

Tot el cos és ample, dens (però no tant com en el cas anterior) i gran. Hi destaca la pelvis que és molt gran i ampla. El cap també és gros (malgrat que no ho sembli tant pel contrast amb les dimensions de la zona pelviana). El coll és molt gros, amb poca força muscular. Les espatlles són amples i tenen poca força muscular. La CVP general és ampla (és la principal causa de l’obesitat). Les extremitats i les mans i els peus són grans, però no tenen força tendinosa. Els turmells són fràgils i solen patir torçades. A part d’aquest darrer detall, aquesta formació general té una naturalesa forta i no pateix gaires indisposicions ni trastorns.

Aquesta constitució s’activa des de la part dorsal (al contrari de la resta de casos de taiheki -), perquè s’hi distribueix la tensió A, accionant, entre d’altres teixits, la mateixa sèrie central de músculs promoguda des del dorsal ample i des de la fàscia.

taihekicentralpredomini de l’osei central + predomini de l’osei central –

Aquest tipus de naturalesa humana perd el vigor en no poder viure el sexe o en perdre la confiança en ella mateixa com a inhibició de la psique afectiva. En aquests casos, es produeix una tensió parcial excessiva, que provoca:

  • enduriment i laxitud dels teixits organitzats a l’entorn de les vèrtebres C6, D11 i L4 i el corresponent mal a la columna;
  • nus al centre de la boca de l’estómac, que limita la respiració pectoventral;
  • desenvolupament de tumors, en general, i de càncer (a causa de la sobreexcitació de les cèl·lules conjuntives; tot i que hi ha d’altres factors);
  • asma (que porta directament a l’ofec);
  • impotència sexual (causada per una actitud acomplexada).

A nivell psíquic, s’hi exterioritzen diverses obsessions:

  • complex, fòbia o obsessió, atrapades per la sobreexcitació interna d’una cavitat cerebral que pensa en la unió absoluta o eterna amb les persones íntimes;
  • obsessió en l’egocentrisme o en l’odi (si predomina el IX) i incapacitat de concentrar-se en res o dispersió (si predomina el X).

< Anterior

predomini osei rotatòria

Predomini congènit de l’osei rotatòria: taiheki de torsió, tipus set i vuit

 

Quan predomina l’activació de l’osei rotatòria + (VII) i – (VIII) per taiheki, es genera aquest tipus de constitució corporal:

Hi preval la formació de la cintura plana (en una apreciació lateral), que, en realitat, està torta i que fa que també ho estigui tota la CVP. El cap és voluminós a la part temporal. A la cara, un dels dos pòmuls és molt prominent, el nas i la boca estan torts, els ulls són diferents l’un de l’altre i una orella està més avançada que l’altra. El coll sembla curt a causa de la torsió i també perquè la pròpia torsió estira el cap cap avall i l’acosta al tronc. En caminar, les natges es contorcen ja que s’avança combinant l’espatlla esquerra amb el maluc dret i l’espatlla dreta amb el maluc esquerre. Globalment, els malucs són forts i grans. A les extremitats, s’hi observa que les articulacions són molsudes.

Aquesta constitució s’activa des de la zona dorsal i costal, impulsant la torsió cap endavant per la tensió A que s’hi distribueix, accionant, entre d’altres teixits, la sèrie rotatòria de músculs promoguda des de l’oblic superior abdominal, els oblics del llarg del coll i els oblics anteriors del coll i del cap.

taihekirotatoria

predomini de l’osei rotatòria + predomini de l’osei rotatòria –

Quan la tensió acumulada per no poder viure o per no poder expressar el desig de la psique competitiva esdevé tensió parcial excessiva, hi apareix:

  • enduriment dels teixits organitzats a l’entorn de les vèrtebres C3, C5, D5, D 10, L3 i D7 i dolor o molèsties d’aquests teixits i de les articulacions, sobretot del colze i del genoll;
  • nus en un costat de la boca de l’estómac, relacionat amb la TPE del costat oposat del maluc, que bloqueja la respiració pectoventral;
  • mal de cap o migranya;
  • insuficiència eliminatòria i acumulació d’àcid úric, relacionats amb la torsió de la CVP, que força totes les articulacions, i que provoca artrosi i gota;
  • alteració auditiva (brunzit de l’oïda interna, desajust auditiu, en sentir un so real mig to més baix o més alt, i sordesa).
  • otitis, sinusitis, amigdalitis, cistitis (a les dones), problemes de pròstata (als homes);
  • alteració de la pressió arterial màxima (si el predominant és el VII), o de la mínima (si el predominant és el VIII).

A nivell psíquic, s’hi expressen aquests diversos tipus d’obsessions:

  • enuig o estat colèric sense causa externa:
  • angoixa possessiva o possessió atrapada per la sobreexcitació interna de la zona cerebral que pensa en la propietat de les coses i de les persones;
  • por excessiva a no guanyar o a perdre sigui el que sigui;
  • actitud de portar la contrària en tot (si el predominant és el VIII).

< Anterior Següent >

predomini osei frontal

Predomini congènit de l’osei frontal: taiheki davant-darrere, tipus cinc i sis

 

Quan predomina l’activació de l’osei frontal + (V) per taiheki, es genera el següent tipus de constitució física:

Hi preval la formació de les espatlles i de la cavitat pectoral.

El cap té un important desenvolupament de la part frontal. La cara té forma quadrada a causa de la constitució del cap i d’un gran desenvolupament de la mandíbula. El coll és robust, situat damunt del tronc i es projecta recte cap endavant, en el pla f-e.

El volum del tòrax s’eixampla en sentit bilateral. Els malucs són petits i estrets. Les natges tenen una prominència lleu cap enrere i una destacada mobilitat (sobretot en el sentit f-e) i resistència. La CVP general té forma de triangle invertit (visió anterior), perquè té els malucs estrets i les espatlles molt desenvolupades i amples com un penja-robes.

Les extremitats són allargades i molt desenvolupats muscularment. Les mans, els peus, els dits i totes les articulacions (colzes, canells, genolls, turmells, etc.) són molt resistents per la marcada característica muscular general de la CVP i de les extremitats. Tota la constitució és nerviüda, muscular i de tipus atlètic.

Aquesta constitució s’activa des de la part dorsal perquè s’hi distribueix la tensió A, activant, entre d’altres teixits, la sèrie de músculs frontals, promoguda des del complex major, l’angular, el dorsal llarg i el pectoral major.

L’osei frontal – (VI), quan és predominant per taiheki, origina una constitució semblant a la del cas anterior amb algunes diferències:

Les espatlles, que en el cas del predomini V estan molt desenvolupades i obertes, en aquest cas, estan tancades cap endavant i cap a l’interior. L’extensió del volum del tòrax en el pla bilateral és menor. La forma de la CVP de triangle invertit també hi és en un grau menor.

Aquesta constitució s’activa des de la part ventral perquè s’hi activa la tensió A i s’hi distribueix, tot activant, entre altres teixits, la mateixa sèrie frontal de músculs, promoguda des de la part anterior de la porció longitudinal del llarg del coll, l’escalè mitjà, el pectoral menor i l’angular en relació amb el psoes major.

taihekifrontal predomini de l’osei frontal + predomini de l’osei frontal –

Quan la tensió acumulada per no poder viure o per no poder expressar el desig de la psique esdevé tensió parcial excessiva, hi apareix:

  • fatiga o pesadesa muscular general;
  • enduriment dels teixits organitzats a l’entorn de les vèrtebres D3-D4 i L5, que dóna mal d’esquena;
  • nus al centre de la boca de l’estómac que limita la respiració pectoventral;
  • ganes de descansar i de dormir, a causa de la TPE de les espatlles;
  • asma lleu i crònica (només si predomina el VI).

Des del punt de vista psíquic, s’hi expressen aquests tipus d’obsessió:

  • ansietat o obsessió atrapada per la sobreexcitació interna d’una activitat cerebral precipitada en tot;
  • por excessiva o inquietud constant que no se sap d’on ve, però que es relaciona amb la respiració tallada a la zona de les espatlles, que no baixa al baix ventre (desassossec semblant al que tothom experimenta quan necessita anar de ventre).

< Anterior Següent >

predomini osei lateral

Predomini congènit de l’osei lateral: taiheki esquerra-dreta, tipus tres i quatre

 

Quan predomina l’activació de l’osei lateral + (III) per taiheki, es genera el següent tipus de constitució física:

Hi destaca la formació de l’abdomen (cavitat digestiva) que tendeix a sobresortir cap endavant. El cap sol ser petit i està més desenvolupat a la zona de les temples que a la cúspide. La cara té forma d’ou a causa de la constitució del cap, del poc desenvolupament mandibular i del gran desenvolupament de la zona medial (definida entre els ulls i la boca i entre el nas i les orelles). El coll és molt prim. Les espatlles estan caigudes i tenen molt poca presència. El tòrax s’eixampla en el pla f-e i s’assembla força al d’un colom (a causa de la poca intensitat del moviment f-e dels diversos teixits, la qual cosa fa inclinar el tòrax cap endavant i el fa corbar lleugerament sobre l’abdomen). L’esquena té una gran corba o prominència cap enrere a la zona medial (regió bilateral de la cifosi dorsal), que fa que el cap i el coll sembli que estiguin inclinats cap endavant, malgrat que, en realitat, estan decantats cap a l’esquerra o cap a la dreta. Les natges solen ser voluminoses, però sense força muscular. En general, les extremitats, tant les superiors com les inferiors són molt fines. El segon dit, tant de les mans com dels peus, sol ser més llarg que la resta. La pell té un color especialment blanc (els vasos sanguinis solen estar contrets) i impressiona el contrast quan s’enrojola. S’hi pot apreciar una diferència de formació molt considerable entre el costat esquerre i el costat dret i hi predomina un aspecte curvilini general.

Aquesta constitució s’activa des de la part dorsal perquè s’hi distribueix la tensió A, que acciona, entre d’altres teixits, la sèrie de músculs bilaterals (formats a l’entorn de la regió bilateral de la cifosi i la lordosi de la columna), promoguda des del múscul iliocostal i des del complex menor en relació amb el recte major abdominal.

L’osei lateral – (IV), quan és predominant per taiheki, produeix una constitució general semblant a l’anterior, però amb algunes diferències:

L’abdomen no sobresurt cap endavant, les espatlles no cauen i l’esquena no es corba tant cap enrere com en el cas anterior. Les espatlles solen estar pujades i tenen una forma quadrada, però sense força muscular. La pell és vermellosa (els vasos sanguinis habitualment estan dilatats) i es posa blanca en algunes ocasions.

Aquesta constitució es mobilitza des de la part ventral perquè s’hi canalitza la tensió A, activant la mateixa sèrie de músculs que en el cas +, promoguda des del complex menor, l’escalè posterior i la part lateral de la porció longitudinal del llarg del coll en relació amb l’iliocostal i el recte major abdominal.

taihekilateral predomini de l’osei lateral + predomini de l’osei lateral –

Quan la tensió acumulada per no poder viure o per no poder expressar el desig de la psique emocional es transforma en tensió parcial excessiva, hi apareix:

  • enduriment dels teixits organitzats a l’entorn de les vèrtebres C4, D6-D9 i L2, que crea mal d’esquena;
  • nus en un costat de la boca de l’estómac que limita la respiració pectoventral;
  • anomalies diverses experimentades en un sol costat del cos;
  • problemes digestius, com restrenyiment o diarrea;
  • mareig, acompanyat de malestar visceral, i vertigen purament cerebral, no acompanyat de malestar ventral;
  • alteració cardíaca: taquicàrdia (si predomina el III) i arítmia (si predomina el IV);
  • alteració sanguínia: diabetis (si predomina el III); anèmia, falta de ferro i falta de plaquetes (si predomina el IV); i altres problemes circulatoris;
  • alteració cutània (grans);
  • rinitis;
  • molt freqüentment, mal de cap.

A nivell psíquic, hi apareixen aquests diversos tipus d’obsessió:

  • tendència a l’eufòria (predominant al III) o a la depressió (predominant al IV);
  • descontentament o enuig sense causa externa;
  • angoixa emocional o obsessió atrapada per la sobreexcitació interna d’una activitat cerebral preocupada per caure bé o per ser agradable;
  • pànic a quedar-se a soles.

< Anterior Següent >

predomini osei vertical

Predomini congènit de l’osei vertical: taiheki dalt-baix, tipus u i dos

 

Quan predomina l’activació de l’osei vertical + (I) per taiheki, es genera el següent tipus de constitució física:
El cap és molt gran; la cara és allargada i té l’aspecte d’un triangle invertit, a causa del desenvolupament de la part cranial i del poc desenvolupament de la zona bucal i mandibular. El coll és allargat, robust i molt dret. Les espatlles no estan gaire desenvolupades. La CVP general és allargada i molt dreta. Les natges són petites. Les extremitats superiors i les inferiors són curtes, primes i no gaire fortes. Les mans, els peus i, en especial, els dits, són grans i forts.Aquesta constitució s’activa des de la part dorsal perquè la tensió A es distribueix en aquesta zona, tot accionant, entre d’altres teixits, la sèrie vertical de músculs promoguda des dels trapezis.
L’osei vertical – (II), quan és predominant per taiheki, fa aparèixer una constitució semblant a l’anterior:
S’activa des de la part ventral a causa de la tensió A que es canalitza en aquesta zona, activant la mateixa sèrie de músculs representada per l’esternoclidomastoïdal. La característica contractora, passiva o defensiva de la tensió d’aquest múscul fa que el coll, que és fort, és vegi més prim del que és i que les natges, que són petites, es vegin més caigudes que en el cas +.

taihekivertical

predomini de l’osei vertical + predomini de l’osei vertical –

Quan la tensió acumulada pel fet de no poder viure o de no poder expressar el desig de la psique contemplativa esdevé tensió parcial excessiva, hi apareix:
  • fatiga cerebral i ganes exagerades de dormir;
  • enduriment dels teixits organitzats a l’entorn de les vèrtebres C1, D1, L1 i D7;
  • nus al centre de la boca de l’estómac que limita la respiració pectoventral;
  • impotència sexual ocasionada per la falta d’activitat pelviana;
  • picor que se sent per tota la pell, sense que hi hagi cap alteració visible;
  • gastritis lleu crònica (només en el cas de predomini de l’osei II).

Des del punt de vista psíquic, s’hi manifesta el següent tipus d’obsessió:

  • por excessiva relacionada amb la pèrdua d’honor o de raó o amb el fet de no poder-se mostrar de manera correcta o justa:
  • cavil·lació (només en el cas de predomini de l’osei II).

< Anterior Següent >

l’enfocament SEITAI

L’ENFOCAMENT SEITAI

 

La pràctica del katsugen, el yuki i el gyoki, amb l’observació de l’osei a la vida quotidiana, ens va descobrint el nostre original moviment espontani i també com es manifesta el seu bloqueig, tant físicament com psíquicament, en nosaltres mateixos i en els altres.

El propòsit de l’activitat SEITAI és donar suport i compartir aquesta experiència.

Conscient d’aquesta necessitat de cada individu i davant de l’absència d’aquest enfocament a la cultura humana, Noguchi va fundar el SEITAI com una societat cultural per cultivar col·lectivament la manifestació espontània de la nostra naturalesa.

En les diferents sessions col·lectives i en els seminaris, creem un espai per recuperar la flexibilitat del nostre moviment espontani; perquè el katsugen, el yuki i el gyoki sorgeixin espontàniament a la vida diària; per compartir les nostres vivències en relació a aquestes pràctiques; per aprofundir col·lectivament en la percepció de la nostra manifestació espontània.

En l’atenció individual, s’estableix una comunicació orientada cap a que la persona senti en el seu organisme, amb la major precisió possible, on es localitza la seva tensió parcial excessiva i que percebi l’estat concret de l’estancament de la seva pròpia naturalesa, perquè li sorgeixi espontàniament el desig de recuperar el moviment propi.

Atès que cada persona tendeix a identificar-se amb alguna part del conscient vestit, culturalment educat, l’enfocament SEITAI pretén aconseguir la recuperació del seu conscient espontani i del joc flexible entre les dues zones del conscient. Els últims anys de la seva vida, Noguchi solia qualificar les pràctiques de katsugen undo i de yuki com senzilles i valuoses formes d’establir un “diàleg interior”.

Quan apareixen anomalies o malalties, el SEITAI les considera oportunitats per sentir el bloqueig de la manifestació espontània i orienta les pràctiques i l’atenció personal per resoldre-la o alleugerir-la, tot allunyant-se sempre de l’acte terapèutic.

Les circumstàncies en les quals es desenvolupa la vida de cada ésser humà són diferents i complexes. El SEITAI aspira que cada individu pugui expressar amb la major amplitud la seva pròpia, original i irrepetible naturalesa. La manera com cada persona pugui conjugar-la amb les circumstàncies de la seva vida també és original i només pot ser descoberta i realitzada per ella mateixa.

La cultura SEITAI concedeix també una importància especial al fet que les futures generacions utilitzin la zona vestida de la seva consciència per poder expressar-se amb més nitidesa i perquè la cultura que elaborin pugui participar sense conflicte en aquest gegantí procés evolutiu que es va iniciar a l’univers fa milers de milions d’anys.

La revolucionària naturalesa de l’espècie humana és un dels seus resultats, extraordinari, però no superior a la naturalesa de les altres espècies. Cada espècie té els seus aspectes particularment meravellosos, que sempre necessitarem conèixer més bé per comprendre el moviment espontani de la vida.

El conreu de la nostra manifestació espontània és un assumpte fonamentalment empíric. Inclou molts aspectes, en relació amb la vida-salut, amb un/a mateix/a, amb la comunicació amb les altres persones, amb la cultura i amb el món, que només es coneixen i es comprenen en experimentar-los diàriament en el decurs de molts anys:

Resulta difícil expressar amb el llenguatge aquestes vivències que connecten amb el fons de cada persona, malgrat que, a nivell empíric o en sentir-les, siguin tan evidents i reals.

El descobriment de Haruchika Noguchi sobre l’osei i l’estructura del moviment espontani o l’esquema osei i l’enfocament que ell va realitzar de les pràctiques espontànies de katsugen, yuki i gyoki, a partir d’aquest descobriment, són una valuosa guia perquè cada persona pugui desplegar i comprendre, per ella mateixa, el seu propi moviment i el de les altres persones.

En definitiva, la fundació del SEITAI, fa tan sols cinquanta anys, és simplement el començament d’una nova perspectiva social i cultural per conèixer, comprendre i viure amb més plenitud la nostra meravellosa naturalesa humana.

el yuki

YUKI, LA PARTICIPACIÓ DEL CONSCIENT EN LA COMUNICACIÓ ESPONTÀNIA

 

La nostra revolucionària naturalesa també ens ofereix una altra meravellosa possibilitat: la d’acompanyar amb la nostra consciència la comunicació amb la sensibilitat espontània. En el yuki, prestem atenció a la comunicació amb la nostra sensibilitat espontània o amb la d’una altra persona, implicant-hi el nostre conscient, sobretot a través de les mans.

L’alliberament de les mans va ser essencial en el procés de conversió energètica que va experimentar la nostra espècie. Sense les mans alliberades, no haguéssim pogut fabricar instruments, aspecte clau per a l‘increment de l’activitat psíquica i per al desenvolupament de la consciència i de la cultura. Cap altra espècie no va fer aquesta evolució. La participació de les mans incrementa la comunicació amb la nostra pròpia sensibilitat o amb la de les altres persones i amb una gran precisió, perquè les mans són, en elles mateixes, una eina directa del cervell i de la consciència.

De fet, ja coneixem la participació de les mans en casos com els següents:
Si tenim mal d’estómac o de queixals, sense adonar-nos-en, ens posem la mà sobre el ventre o sobre la galta. Si sentim que tenim el coll rígid, sense pensar-ho, col·loquen els dits de la mà a la zona afectada. Quan ens sentim febles, com si ens faltés la força al baix ventre, el subjectem amb tot l’avantbraç. Si sentim tristesa, alguna cosa fa que posem la mà al mig del pit. Quan un/a nen/a reflexiona en un examen, es posa la mà al cap. Quan algú té una forta decepció, l’acompanyem posant-li la mà a l’espatlla. Acompanyem una persona malalta, prostrada al llit, agafant-li la mà…

Aquesta capacitat instintiva i exclusiva de la nostra naturalesa ha estat i és utilitzada amb altres enfocaments i amb unes altres pretensions (curatives, energètiques, espirituals). Però Noguchi es va adonar que, tan sols amb l’acompanyament de les mans, la sensibilitat del nostre organisme recupera l’amplitud i la riquesa de la seva manifestació espontània.

La pràctica de yuki es realitza a qualsevol part de la CVP i de les extremitats. Quan es practica amb una altra persona, el més freqüent és que el/la receptor/a s’estiri boca per avall i que l’actor/a s’assegui al seu costat esquerre i li posi les mans a l’esquena. L’actitud de l’actor/a és la de percebre la sensibilitat del món de l’altra persona i la de comunicar-se amb ella, deixant que les mans es col·loquin allà on les guiï la seva intuïció i la seva pròpia sensibilitat.

L’actor/a va percebent l’estat de l’organisme del/de la receptor/a: la seva respiració, la vibració interna, la calor o el fred, el grau d’enduriment dels teixits, l’estat de la seva psique… El/la receptor/a sent una certa rigidesa al seu eix (que no sentia abans de l’assistència de l’actor/a sobre la seva esquena) i, alhora, va percebent un estat agradable a les zones físiques o orgàniques ateses i una calma a la seva psique…

A mesura que avança la pràctica, l’actor/a va percebent i situant les mans sobre les zones que tenen més tensió i és la mateixa comunicació la que li fa de guia per anar trobant més i més precisió. El/la receptor/a també va notant on i com està d’acumulada la TPE al seu organisme i va sentint com se li desperta el desig de recuperar l’amplitud del seu moviment.

Quan, en aquesta comunicació, s’aconsegueix una coordinació d’ambdues sensibilitats (en el ritme, la vibració, la respiració, la pressió, l’angle, la zona…), les zones amb TPE acumulada experimenten un increment d’activació i van recuperant el moviment natural.

En conseqüència, és a dir, no pas per un acte intencionat de relaxar o d’equilibrar, d’alleugerir dolences, de guarir o de sanar, sinó precisament por una senzilla concentració, els teixits i òrgans recuperen la mobilitat i l’activitat psíquica associada amb ells i en disminueix la sobreexcitació. La persona sent un estat natural del seu ésser, recupera la vitalitat i la salut.

Les pràctiques de katsugen i de yuki són molt senzilles i no requereixen ni grans tècniques ni coneixements previs, tan sols es vol recuperar i cultivar una capacitat que tothom tenim i que ens és pròpia.

Finalment, en ambdues pràctiques, el katsugen i el yuki, quasi es pot dir que no pretenem res, tan sols volem atendre i acompanyar amb el nostre conscient el moviment i la sensibilitat espontanis de la nostra particular naturalesa humana.

El Gyoki

És la pràctica tradicional de l’Orient: significa exercitar el ki. Es realitza de moltes maneres, tant simples o fàcils com complexes o molt metoditzades, les quals, en definitiva, pretenen recuperar l’amplitud natural de la respiració pectoventral, que tendeix a escurçar-se pel problema de la TPE.

A la cultura seitai, com que es practica juntament amb el katsugen undo i el yuki, el gyoki es converteix en una pràctica realment simple.